Primeros Pasitos

Primeros Pasitos
PO BOX 397
07080 Palma de Mallorca
Illes Balears, SPAIN
anda@primerospasitos.com

marcel cranc (2008 - anda27)

Ara

Ara

Marcel Cranc és Miquel Vicensastre, una de les millors notícies que ha pogut rebre el pop i la cançó en català. Com en el cas d’Antònia Font, la renovació ve des de Mallorca, però com diu el periodista mallorquí Víctor Moragues ("13newsletter"), «si Antònia Font són l’estiu, la festivitat; Marcel Cranc és la llum de l’hivern, aquesta llum que acaricia, que et deixa amb ganes de més». Marcel Cranc proposa una música intensa, preciosista i valenta, poètica i arriscada. Música lluminosa, coberta amb una pàtina de melanconia i nostàlgia illenca. Podem mencionar com referents obvis Dominique A i Léo Ferré, inclús Radiohead i Refree, però la personalitat de Marcel Cranc supera totes les possibles comparacions amb una maduresa i una solidesa que l’estan convertint en una de les majors esperances del pop català i de la música feta a l’Estat espanyol, en qualsevol llengua.

Marcel Cranc debutà amb el disc "Animal fràgil" (editat per Blau-Discmedi el 2006), i ara torna amb més força i encara millors cançons de la mà de Primeros Pasitos. En directe l’acompanyen dos músics excel.lents: el guitarrista Jaume Compte i la cellista Chus Coll (La Búsqueda).

Les cites que trobaràs a continuació foren recollides pel periodista musical Joan Cabot ("Mondosonoro") per a la revista "DP":

«El meu origen és el pop. Mai no he estudiat al Conservatori. He estudiat música clàssica però fora d’allà i n’estic orgullós, per què els músics de conservatori són com funcionaris» // «Vaig estudiar per lliure durant deu anys: composició, harmonia, contrapunt, tot el clàssic, deu anys sense aturar, composant, lluny del rock» // «Ara estic descobrint moltes coses que em vaig perdre durant aquests anys. És com si hagués estat dins una cova. Però he estudiat de tot, des de l’avantguarda en música improvisada fins a partitures clàssiques» // «Havia arribat un moment a on no podia anar més enllà. Estic content per què som l’únic compositor mallorquí a qui li han estrenat una peça al Reina Sofía, però no passava res: no deixa de ser com si t’entrenéssis durant tota la vida. Després de deu anys matxacant-me amb la música més radical que hi ha en el món clàssic puc tocar en directe, la gent ve després dels concerts i parla amb jo» // «Tocar en directe i improvisar és el més alliberador de tot. El fet de tocar, també. Abans escrivia una peça durant quatre mesos i llavors algú l’havia d’interpretar i entendre» // «Tant en la música clàssica contemporània com en el rock hi ha estructures i regles, harmonies que es repeteixen; el secret roman en botar-se les regles, esser qui se les boti millor» // «Res a Marcel Cranc és intencionat. Partesc d’una melodia o un beat a l’ordinador i a partir d’allà tot és intuïció» // «M’interessa la pornografia. És una estimulació immediata. Moltes de les cançons d’"Animal fràgil" parlaven de sexe, de follar, tot i que ningú no se’n va adonar. En aquest disc també hi ha molt d’erotisme» // «El que m’interessa és la frontera: estar en el límit. No m’interessa la música plana, sense matisos, a on no hi passa res. Preferesc arriscar-me encara que pugui resultar irritant».

discos de
marcel cranc


© de 1997 y hasta el infinito Primeros Pasitos | usamos SPIP | web by Permanent